que s'havía aparedat de part de dins.
Fins aquí, la cosa no tenía cap importancia, per que ni ell ni la seva dòna l'havían d'esbombar per Planells... El mal va ser que la seva dòna havía fet seguir el gos; y'l gos, sentint la veu del seu amo y no veyentlo, va posarse a lladrar desesperadament; y entre'ls seus lladruchs y'ls crits de la dòna, varen despertar la curiositat d'alguns baylets que feyan pedrades per allí aprop; y al sortir tot confós en Fresques, després d'esbotzar la porta, va ser rebut per un gran aldarull de rialles; y, indignat contra la seva dòna y contra'l gos que l'havían compromès, va esbravar la seva ira a les costelles de l'ignocenta bestiola, dexantla morta y estassada a cops de cayrut; y al endemà tot Planells anava plè de la feta y fins el setmanari carlí, El Reducto, va publicarne un solt a la secció de variedades.
Lo que va cremarse en Fresques, no tenía fi ni compte... ¡Dexèus d'un escàndol com aquell!... En més de dos anys, no va poder sentir parlar d'en Llansa que no se'n trobés tot
