regirat. Y encara ara, que ja n'havían passat aprop de sis, el retret de tot allò l'encalabrinava de tal manera, que li hauría fet fer qualsevol follía. Per axò, si be en Pepis y'l Cedassayre'l varen sotjogar, no varen poder impedir que digués tres vegades calsasses a n'en Barrabola.
—¡Calsasses¡ ¡calsasses! ¡calsasses!—
Després, va redressarse magestuós, va extendre'l bras y va afegir tot formal:
—Y ara ¡may més amichs!—
Y l'un y l'altre varen romandre sorruts. Però, matinada enllà, després d'haver anat a cantar un xotis de sàtira sota la finestra d'una criada qu'havía despreciat l'amor d'en Terratrèmol, en Pepis, afalagant a n'en Fresques ab elogis de la seva veu de tenor y vantant molt a n'en Barrabola la seva de baríton, va conseguir que fessin les paus, convidantlos a derrera hora a beure junts un canet de cervesa al Cafè de l'Ensopegada.
Y tan contents varen estarne tots dos de tornar a ser amichs, que ja tota la colla era a joch y encara
