Aquesta pàgina ha estat revisada.
64
joseph morató
ells corrían de brasset per Planells, entonant a duo'l xotis de la criada.
Marieta vanitosa,
per les plasses y cantons,
no surtis a la finestra
que ets la risa dels minyons.
Volta d'aquí,
volta d'allà,
desgraciat el que t'haurà;
¡si!
Ja les estrelles se fonían, quan varen encaxar pera anar cada hu a casa seva.
—Vaja, adeu, Barrabola.
—Adeu, Fresques... Y lo qu'hagi estat, hagi estat.
—No hi tornaràs ¿eh? ab la Carme...
—Me sembla que nó.
—Donchs, axís, demà seré dels teus.—
Y's varen dexar, més amichs de lo qu'ho eran a les nou del vespre.
