Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VIII

De com el ser viu moltes vegades no vol dir rès.


En Bernat, el pare de la Carme, era un home molt viu. Petit y rodanxó, passava'ls díes assegut derrera'l banch, fent espardenyes y més espardenyes, posanthi la matexa atenció que si brodés. Però no calía fiarsen massa d'aquella atenció, per que per molta que n'esmersés en la tasca, n'hi sobrava prou pera enterarse de tot lo que passava al carrer. Anèm a dir que'l carrer era curt, però lo mateix tenía... Encara que hagués estat més llarch que un día d'angunia, ell hauría estat al corrent de la gent que passava,