de les entrades y sortides de tots els vehins, de les pastes que tirava a l'olla la Marieta del estanch, del sopar que feya la flequera, dels volts que donava'l fill del jutge fent l'os a la filla del batlle... Rès se li escapava a n'en Bernat. Per axò tots els que'l conexían deyan qu'era curt d'estatura però llarch de vista... Y l'home, quan sentía semblant alabansa, se'n trobava tot afalagat y pensava que sí, que tenían rahó els que tal deyan... Y es nèt que'n tenían! Lo qu'es el que volgués atraparlo a n'ell, ja calía que's calsés be y's tregués la sòn de les orelles.
Ab tot, feya alguns díes qu'era ell qui havía de trèuressela la sòn... Del matí al vespre se'l veya donar caparrades, treballant mandrosament, com si's sentís llassat per un reguitzell de nits de vetlla.
Y justament d'aquí li venía'l mal: d'haver passat totes aquelles nits sense aclucar els ulls, tement que en Barrabola volgués intentar una nova serenata... ¡Pobre Barrabola qu'ho hagués probat! Lo qu'es de una escaldada que li botllofés tota la còrpora, l'ase'm toch si hauría
