Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
78
joseph morató

—Per que tens por de jurar fals.

—Axò sí que nó... M'he tornat molt diferenta ara.

—Donchs, axís ¡adeu per sempre!

—¡Còm!... nó... ¡Atúrat!... ¿Què vols fer?

—Jo, rès... Ja ho farà'l disgust... Per que jo estich qu'aquest disgust me matarà.

—Prou que't distreuràn els amichs...

—No hi hà distracció que valgui... Si tu no tornas a casa, soch mort.

—Y si hi torno, soch morta.

—Te prometo que no't donaré un que sentir...

—Oh, es que no serías pas tu qui'm mataría.

—¿Donchs quí?

—El pare. Sempre m'ho diu que abans de tornar ab tu m'esberlarà la clepsa d'un cop de pal.

—¡Quín gènit!

—Ja té rahó, per xò, el pare.

—Lo que té es molt mal cor.

—¡Pobre pare!

—¡No me'l defensis!

—¡Dret hi tinch!

—També'n tinch jo de demanar lo qu'es meu.