Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
86
joseph morató

¡Me gustaría!

—Oh, prou... com que lo que vols es fer com en Fresques per poguer fer més el perdut... ¡Ay, Senyor! Me l'han ben cambiat a n'aquest home!—

Y la Paula plorava... plorava amargament, y en Requena, sentint també que se li trencava'l cor, fugía de casa y no s'hi acostava d'un reguitzell d'hores... Y axò passava cada día, y molts díes dues vegades... Y la salut d'en Requena se'n ressentía de mala manera, fins al punt de que anava perdent carns y tornantse ullerós y macilent... tan macilent y tan ullerós, que tots els companys se'n varen adonar y fins n'hi varen fer broma... Però'l que més va ferirlo, va ser el Cedassayre, que li duya votada de molt temps.

—¡Quín carrabiner, que's dexa acoquinar per la dòna!... ¡Què s'ha fet d'aquell Requena que no dexava blexar als contrabandistes?... Haguessis de venirhi ara a pèndrem el fardo que'm vares pendre aquella nit...

Esas son historias pasadas...

—Sí, sí... Vés dient... El cas es qu'ara la dòna't domina...