Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/91

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
88
joseph morató

Barrabola tenen alguna gangueta, no hi hà per que amagarne la satisfacció als companys.

—Ah, noy, ab aquestes coses, cada hu va a la seva. Jo, dels meus actes secrets, no'n tinch de donar satisfacció a ningú. Cada hu que s'espavili.

—El cas es que les serenates se'n ressenten... Y vès si es lo qu'era la banda de guitarres y bandurries.

—Axò ja es tacar l'honor artístich y tacarlo sense rahó, per que no'm podràs citar una sola nit d'ensaig que jo no hagi comparegut a la llista, ni una nit de serenata que hagi dexat d'ocupar el meu lloch.

—¡Es veritat! El xicot compleix;—va afirmar en Terratrèmol donant un cop de crossa a terra.

—Trobo que sí;—va recalcar en Fidel.

—Té rahó en Barrabola;—va fallar en Fresques.

—No hi hà retop;—va confirmar en Pepis.

—Lo que hi hà—va acabar per dir en Barrabola,—es que aquest no'n té prou ab ser Cedassayre, sinó que vol ser cedasser y tot.