Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sentint plorar a son fill,
s'aboca al balcó de l'alba,
i, al veure-l sol i perdut,
li n'envia tres germanes,
Fe, Esperanza i Caritat,
que li faran de companyes.
III
Ja li surten totes tres,
ja li surten com estrelles,
com estrelles celestials,
amoroses i serenes.
La Fe li bada los ulls
a les divines belleses,
mostrant-li al cel un repòs
pels afadics de la terra.
L'Esperança per volar-hi
ses pures ales li deixa,
que pugen amunt amunt
sobre les altes esferes.
Mes a les portes del cel
les dues se fan enrera,
i entra ab ell la Caritat
com si fos a casa seva,
i acompanya l viador
a la divina presencia.
