Aquesta pàgina ha estat revisada.
LES TRES GERMANES
I
De la terra en el bell fons,
en vall ubaga i pregona,
està son fill adormit
damunt mateix de sa tomba.
Des que s'obriren sos ulls,
sempre estan plora que plora,
puix no veu d'ont ve ni ont va,
i com un cego se troba
perdut en un gran desert
que a tots els passants devora.
Crida a son pare i son Déu:
en la terra seria orfe?
II
No es orfe en la terra, no,
que algú desde el cel l'aguaita;
es son pare i criador,
el Déu etern i immutable.
