Aquesta pàgina ha estat revisada.
un infantó malaltiç
que dos anys ha no parlava
com si fos llavi-cusit.
La pobreta de sa mare
plorava al peu de son llit,
esperant sa darrera hora,
de que ja sent el trepig,
quan de cop se revenia
i, aixecant la veu, ha dit:
— Una escala lluminosa;
veig del cel al monastir
enrosariada d'angels,
d'angelets i serafins,
per dur-sen l'ànima hermosa
del qui acaba de morir.
No sentiu sa cantadiça?
Ja arriben al monastir,
ja remunten a la gloria
portant Sant Esteve al mig.
Quina processó tant llarga!
Quin rossegall tant bonic!
Oh Sant Esteve, vulgueu-m'hi!
Vulgueu-m'hi, oh angels, que vinc! —
I s moria a corre-cuita
com per poder-lo assolir.
12 Març 1896
