Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
SANT ESTEVE DE GRANDMONT


El gloriós Sant Esteve
s'acabava de morir
agegut sobre una estora
i abraçat al Crucifix.
Ab la veu de les campanes
sos monjos res no n'han dit
perquè les gents, al saber-ho,
pujarien com un riu,
com un riu sortit de mare,
el santuari a invadir.
Ells no n'han dita paraula,
pero la gent es aquí.

Ja arriben a rua feta
al portal del monastir,
i al germà porter li diuen:
— Obriu-nos, si us plau, obriu:
volem veure a Sant Esteve,
que ha fet el darrer sospir. —
El porter fa de resposta:
— Doncs això qui us ho ha dit?
— En nostre barri hi havia