Vés al contingut

Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Quaranta son les corones
i los martirs trenta nou.
¿Per qui serà la sobranta,
que sembla d'argent i d'or?
L'angel la mostra dient-li:
— Serà per tu, si la vols. —
Ell, veient-la tant hermosa,
cau en terra de genolls:
a Jesús per Déu confessa
i es rebat dintre del gorc.
Serà crudel el martiri,
serà terrible la mort,
mes ell d'aquella corona
ne vol ser pu guanyador.

Quan l'apostata s'estimba
dels abismes daltabaix,
sent la canturia del martirs
que volen cap al cel blau:
— El martiri dura una hora
i el cel no s'acaba mai:
quaranta entràrem en lluita,
quaranta som coronats.