Aquesta pàgina ha estat revisada.
el temps de les flors arriba.
Vine: seras coronat;
dels cims del Carmelo vine:
ta veu de tortora he oit
i a aconhortar-te venia.
— La tortora, sense Vós,
troba la terra anyorivola:
vinga al seu hort l'estimat
que per ell tragué florida.
— Ja só vingut a l'hort meu,
ja tinc la flor que n volia.
— Mon estimat es per mi
com un fascicle de mirra.
Ell es ab mi i jo só ab Ell
qui pascitur inter lilia. —
Al punt de la mitja nit
la campana als frares crida.
— Què toquen? — diu al prior.
— El primer toc de matines.
— Al cel les vaig a cantar,
prop de Jesús i Maria. —
I, enamorat papelló
de la Flama d'amor viva,
tant i tant la voltejà,
que en son foc se cousumia.
Diada del Sant, 1891
