Aquesta pàgina ha estat revisada.
SANT JOAN DE LA CREU
Sant Joan surt del convent,
de son convent de Segovia;
tot passant per lo jardí
no s para, no, a cullir roses:
un lliri veu més amunt,
un lliri que l cor li roba;
qui mira les flors del cel,
de les del món no s'adona.
Deixa a l'abella ls rosers,
el jardí a les papellones:
s'enfila dalt d'un penyal,
aont se bada una cova.
Allí venen els aucells
a fer-li musica dolça;
n'hi pugen del lloredar,
n'hi davallen de la Gloria:
de cançons com les que sent
no n sab escriure la ploma;
lo rossinyol del Carmel
solament no les escolta,
puix lin canta de millors
una celica Coloma
