Aquesta pàgina ha estat revisada.
que omple de dolç parrupeig
aquell niu fet en la roca.
Sant Joan l'escoltaria,
però sent un cant més dolç:
sent entremig de les branques
la veu de son Aimador,
Sa ànima es la Sulamita,
Jesucrist lo Salomó;
mes aquell cant de dolçura
s'ha tornat cant d'amargor;
clavat està en la creu santa
qui l'escomet amorós:
— Per tes angeliques trobes,
què vols, Joan, que Jo t dó?
— Voldria penes i penes,
com més men dasseu millor,
i en premi de tantes penes
anar sota ls peus de tots.
