Sota l més meridional dels sis turonets que baixen del Tibidabo a Sant Martí de Provensals, com sis enormes graons d'una escalada gegantina, a la banda del nord de l'esglesia del Clot, s'extén, clapejat de blanques cases i vermelles teuleries, creuat i recreuat per camins i carreteres plenes de fanc a l'hivern i de pols a l'estiu, el conegudissim Camp de l'Arpa. En ell, cap a tramontana, hi ha un barriet que du l nom poc simpatic den Roba-cols, que té, o, millor, tenia dos carrers, quan jo escrivia aquestes ratlles, que fa vint anys justos.
Al cap d'allà del més allunyat de Barcelona he visitat a un jornaler que no fa gaire temps tingué la desgracia de trencar-se una cama treballant al servei d'una casa amiga. L'he trobat extés encara en son llit, aont ha passat els quaranta dies de reglament ab la cama lligada, per no dir apare-
