dada, sense poder-se girar ni moure poc ni molt, com un mort en son sepulcre. Més, després dels quaranta dies de quaresma i de terrible passió, el mort havia resucitat, i per llevar-se no esperava més que revenir-se un xic de forces.
Per sota l llit i per la cambra corrien i jugaven uns conills blancs i negres i feien remor, com per distraure i fer companyia al malalt, que no n tenia gaire d'altra, sinó fos algún veí que de cent en quaranta l'anava a veure.
Els del veinat li diuen el moro, més no n té res, ans es un bon cristià, com n'es bona mostra l Sant Crist que té sobre la pica de l'aigua beneita a l'espona del llit, i no m deixaria mentir una estampa de la Mare de Déu que té clavada a la paret ab quatre agulles damunt de la tauleta de les medecines, al bell costat del llit. Un quadret de l'apostol de la caritat, Sant Vicents de Paul, es testimoni de que també ha rebut la visita dels socis de ses Conferencies, que a tants pobres malalts i a tantes animes decaigudes tornen de mort a vida.
Una caixa ont en altre temps hi havia hagut quelcom, i un parell de cadires, una d'elles coixa, o, millor, amb una cama trencada com son amo, i l'altra sense boga, són l'unic moblatge que no ha anat a raure a ca l'usurer.
— Teniu fred? — jo li he preguntat, veient-lo tant mal arropat i sota teulada.
Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
