Pàgina:Els pobres. Els sants (1908).djvu/11

 — No, — m'ha respost; — estant així tancada la cambra, no s fa pas sentir. Déu dona l fred segons la roba.
 Això ho deia perquè estava tancada l'unica finestra que ell veia desde l llit, no recordant-se de dues grans obertures que hi havia a l'altra banda i engolien prou aire per matar a un gegant que estigués en son estat. Més amunt m'he descuidat d'anomenar una altra cosa que s'havia deslliurat també de les urpes del prestamista, o sia de l'escanya-pobres. Es una guitarra que tenia penjada a l'espona esquerra, aont ell arribava ab la ma. Jo, desde que entrí a la cambra, la mirava, i per cert no pas ab tant afecte com al Sant Crist que tenia penjat a l'altra espona més aprop del capsal. Sabent que era valencià, no me n'he extranyat gens ni mica; més, com no estic avesat a veure-l en la capsalera del llit dels malalts, no he pogut deixar de preguntar-li:
 — I això per què us serveix, estant vos malalt en aqueix clot de llit?
 — Per què m serveix, diu vostè? Aviat ho veurà.
 Fent un esforç, s'asseu en el llit, no sense llençar algun gemec a causa de la fractura; allarga l braç a la capsalera i abasta l'instrument, que abraça afectuós; i, ab els dits ennegrits encara de la passada febre, se posa a puntejar-lo de bo i millor.