tella.) Manela!... El dia que cobri la primera setmanada, à n'aquest bordegás (Senyalant lo bressol ab lo peu) li compraré un bergansí de tres lliuras de plata. (Riu forsa.) Míratel com dorm, el droparro! El poca pena; que es fet y pastat al seu pare. Brr!... Brr!... Brr!... (Com si'l volgués espantar tot fentli festas.) Y á tu't compraré unas arracadas que no haurém d'encendre llum al vespre. (Riu.) Y encare no ho sabs tot. Escolta, escolta. (Fent dringar las monedas que porta á la butxaca.) Es bona moneda, tota bona. (Ay, ay, ay, la mare! Quan no surt ab aquestas... Pels quatre cops d'aquest mati! Cualsevol se pensaria...) Vina, vina, dona; y ves per un bon sopar, y regálat. N'hi ha.... catorze pessetas (Trayéntselas de to butxaca), que me las ha deixadas el Curro y que fins m'ha abrassat al despedirnos... Y... m'ha dit que'm prepara una sorpresa molt regrossa. Pobre Curro, que á horas d'are li devém més de vint duros. Asséntaho, Manela, asséntaho, que som agrahits nosaltres. (Fa dringar las pessetes sobre de la taula) (Bona! Bona!) (Una fa'l so d'esquerdada.) (Jo't flich, mestre! Tornemhi.) (La torna á fer dringar.) (Potser si que me l'ha volguda encolomar...) Veyám tu, Manela. (Va cap al cuarto ahont crea qu'elto hi es.) Hont t'has ficat?... Ay, ay! (Tornant enrera.) No hi es la Manela! Cóm s 'entén? Aquesta xi-
