que no era enlloch... Jo'ls he dit que m'havian despatxat... per quatre nyinyerías y per malasvolensas, saps?: perque... perque jo no podía pas dilshi que era perque á mi'n venía... tota la pega de que'l pare ja d'avans de neixer jo que li feyan mal quatre ditets de cualsevol cosa; y que preguntessin per mi á tot lo mon. Y com que tot lo mon no es ningú; me n'he anat a buscar al Curro. Qué dius? (Com si ella hagués parlat. Escolta y segueix després.) Y á qui volías que anés á trobar? Perque'l Curro'm coneix com la mare que'm... (S'interromp per tossir.) Res: qu'ell ha sortit corresponsable per mí, vetho allá; que ha dit que jo era una persona del hú; sino que havia sigut molt desgraciat. Batuanada!... Y com que te tanta Bábia, (Riu ell sempre molt espressiu) que fins els ha fet reventar de riure, que fins quan ens en hem anat li han dit que se n'alegraven de canéixel... Nada; que'm donarán feyna un dia ó altre. (Rihent satisfet. Pausa llarga.) Sinó que... ara no t'alteris, perquè... qué volias que hi fes, si'l Curro m'ha convidat á celebrarho aixó de que'm donarán feyna? Y com que á cal Manquet era á quatre passas... (Pausa.) (Aqueixa'm fa morros: m'hi jugaria...) (S'aixeca altre cop per anarhi. Dona una forta balansada, s'arrapa á la taula per no caure y torna á quedar assegut.) (No, que encare está núvol, Pep Bo-
