Aquesta pàgina ha estat revisada.
Dorm, fillet meu, dorm! Ton pare t'estima, sents? Ton pare t'estima y't vetlla! Dorm, dorm! (Comensa una cansó vulgar del dia.) Aqueixa nó! May mes, may més! La de la mare, aquella! Si jo me'n recordava!... Dorm. T'estimo, t'estimo! Dorm, dorm! Oh... oh... oh... oh... (Posant la cara alegre.) Sí, ara! (Arrenca á cantar.)
«Sant Ramon nonat... fill de Vilafranca
confessor de reys, de reys y de papas...»
(Va alsant la veu tot cantant, veyentse com al mateix temps plora amargament.)
