Pàgina:En defensa pròpia (1895).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


quès, que s'esqueyan a Cádiz. Al major no'l vaig veure may més; a D. Claudi, sí'l torní a veure a Cádiz meteix, al cap d'una temporada, y sa vista 'm fou de gran consol. Jo m'havia embarcat per malalt, y aumentavan la meva malaltia l'anyorança de Catalunya y'l gran sentiment que'm donava lo no sentir sinó de tant en tant son llenguatge, puix sempre'm tocavan, per companys de tripulació, viscains, gallegos o andalusos, ab qui, per amichs que fossem, no cal dir que no parlava gaire de poesía catalana, qu'era desde ma petitesa, després de Déu, de mos pares y germans, la font de mos goigs y alegries. Donchs ell, arribant una matinada al vapor, després de fer lo cumpliment al capità y als oficials, m'escometé a mi afectuosament, y, descartantme de la colla de mos companys, me demanà si escrivia gaire y que li'n llegís algun bocí. Li vaig llegir alguna de mes pobres inspiracions y li vaig regalar mon Jesús als pecadors y la Batalla de Lepant, que tenia impreses.
 Dos anys passí anant d'Espanya a Cuba y de Cuba a Espanya, en lo vapor Guipúzcoa, com una llançadora d'una banda a l'altra de l'ample y grandiós teler. Al cap de dos anys de rabejarme en la gran piscina del Criador, sentintme reforçat de salut, me vingueren ganes de dexar la mar, d'ahon, en lluita perillosa y terrible, acabava d'arrancar lo poema de L'Atlàntida per estamparlo. Una circumstancia, trista y penosa per mi, facilità l'execució de mon plan: D. Antoni López pardé a son fill major, y a instancies de son fill segon, D. Claudi, fui proposat per celebrar en sa casa diariament la santa Missa en sufragi de la seva ànima. Vinguí de Cádiz en lo vapor Ciutat Comtal, y a cosa de 25 de Novembre de 1876 prenguí possessió de ma capellania.
 En penyora del meu agrahiment dediquí al marquès de Comillas lo poema, fresch y salabrós encare, que fou premiat en los pròxims Jochs Florals.