havem finit per deixarlas barrejadas; donchs nos ha semblat travall casi impossible de realisar, dada la naturalesa de la major part de las mateixas. Moltas d' ellas tenen mes d' un carácter ó tendencia, devent per lo mateix figurar en duas seccions. ¿Era lógich donar la preferta á una de las tendencias? ¿Era enrahoant repetirlas? Quan un se troba ab una varietat tal de expressiò en totas ellas; quan solzament lo llas de uniò de unas ab altras se reduheix al obgecte primari del genre, ço es, endevinar, es casi impossible classificar-las be. Tal veyem que haurán comprés tots los collectors, quan las han deixadas com nosaltres las doném á llum. Los medis per inventar un enigma, varian tant! Des de'l joch de paraulas del
al
del
al
Una caixeta
tan ben requinquilladeta
que cap requinquillador
la requinquillará,
tan ben requinquilladeta
com ella está.
del
Dotze frares d'un convent
dotze nespras per tots tenen,
cada qual se 'n menja una
y encar quedan onze nespras.
al
Dos peus menjava un peu sobre tres peus. Ve quatre peus y ti pren lo peu. S'aixeca dos peus, agafa'ls tres peus, tostira á quatre peus y li trenca un peu. [1]
- ↑ Aquesta endevinalla recorda de lluny al famòs enigme grech del Home »Quin es aquell animal que al matí va ab quatre peus, al migdia ab dos y al vespra ab tres?
