Lo major nombre de confrontaments que tenen nostras endevinallas ab las del Nort, sobre las dels regnes de Castella y Portugal, ab tot y que lo vehinatge y la pressiò oficial podrian haver contribuhit molt á fer que fos mes sensible sa influencia, proban fins á cert punt que la corrent de transmissiò nos ha vingut de Llevant y que aqueixa corrent ha sigut mes ben aprofitada per nosaltres que pe'ls altres termes de la peninsula ibérica. D'altre manera no s'esplicaria aquest fenómeno. Tant certa es aquesta escassés de confrontaments dels nostres enigmes ab los dels castellans, que ab tot y ser la colecció d'ells [1] publicada per Demófilo, una de las mes nombrosas, poch son relativament los que hi havem trobet que tingan relaciò ab los catalans.
Es de notar tambè que casi tots ells comensan ab una fórmula ó pregunta, que si uns cops es lo «¿Qu'es aixó?», altras vegadas es «Endevina endevinalla» «Devina devineta» «Cosa coseta» «Devina devinarás» etc., no sent per lo tant lo «¿Qu'es aixó?» fórmula peculiar de las endevinallas catalanas, com ha dit algú, sino que al revés totas las fórmulas que s'usan en las altras nacions tambè las hi son comunas; ab la particularitat da que cade una d'ellas te generalment una comarca hont se usa ab preferencia. Aixis, per exemple: lo Devina devineta[2] es coneguda en lo Ampurdá; la Cosa coseta[3] en lo pla d'en Bas y tots los encontorns d'Olot; lo Endevina endevinalla[4] en la provincia de Barcelona; lo ¿Qu' es aixó?[5] en lo camp de Tarragona, y casi podríam dir que l' Devina devinarás es propi de Mallorca, á jutjar per l' us que d' eixa forma fan los pus triats escriptors mallorquins en sos travalls literaris.
En quant á la manera de classificarlas despres de intentarho
