_(page_9_crop).jpg)
u' es lo que'ns ha mogut á donar á llum eix aplech d'endevinallas, despres de haverne publicat ja una mostra bastant nombrosa en un del volums de la nostra colecciò de cants populars catalans? Lo mou no ha sigut la curiositat, tampoch la ostentaciò de erudiciò, menys lo intent de fer un volum mes ab la nostra firma. L' amor al pais en que havem nat, l'anyorament de nostre gloriòs avior, l'afany de presentar ana nova fe de vida del nostre poble en lo mon literari, fe de vida modesta; pero bastant á demostrar que res li manca y que en tot te molt, es lo que nos ha empés novament pel camí de la investigaciò literaria-popular. Nostre aplech no es lo mes complert; empero es dels mes richs de quants ne tenim coneixement, si al fer comperansa ab altres de altras nacions, descomptem de aquests les endevinallas reconegudament literarias.
No pensem farlo precebir de cap prólech crítich ni histórich, perque despres de lo que n'han dit escriptors de la talla dels París, Friedreich y altres, poch ó gens nos quedaria per dir á nosaltres que fos verament nou.
Farem, si, reparar que en las nostras endevinallas s' hi reflexan casi ba totas las formas y maneras de far y de dir de las de las altras terras, sent de notar que fins las variants de moltas de las forasteras se troban també en las nostras. Aquest es un fet, que dona lloch á creure ab cert fonament en la teoría de la transmissiò de procedencia de una mateixa font.
