Aquesta pàgina ha estat validada.
davant la Verge blanca,
davant l'iglesia freda;
i en mig del baf de les gentades terboles
s'alça l miracle i dolçament floreix
als vermellosos raigs del sol ponent...
(Passar jo l'he vista — l'horrible filera
dels malalts en braços dels homes de fe:
les boques inflades, — les conques morades,
el cos sense gest.
I aquella malalta, — tant blanca, tant rossa,
no me la puc treure mai del pensament.
Sols ella mitj reia. Jo crec que era morta.)
Al vespre un riu de llumenetes grogues
passa en la fosca ressonant de veus.
V
Salut, noble Bearn! Oh terra franca,
mare de cavallers
que s jugaven la vida a cops d'espasa
