Vés al contingut

Pàgina:Enllà (1906).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

          bravejant i rient!
Abocat a l'airosa balconada
jo t'he cantat de lluny, oh Pireneu!,
veient tos cims com rengle de fantasmes
vestits de llum en la blavor del cel.
          Adéu; visió darrera
          de l'alta cordillera!
Que n deus estar d'hermosa,
a l'hivern, sota l sol blanca de neu!


REPRESA

A l'hivern, sota l sol blanca de neu,
com visió més llunyana i més formosa,
jo t'he vist resplendir en l'aire clar
desde ls cims de la meva Barcelona,
on tots els ametllers ja són florits
davant del mar brillant fins a Mallorca.