Pàgina:Enllà (1906).djvu/36

— A la palliça que dormen, — comte l'Arnau;
a la palliça que dormen, — valga-m Déu val.
— Pagueu-los bé la soldada, — muller lleial:
ja veieu les meves penes, — viudeta igual.
— Aixís que l'hauran guanyada, — comte l'Arnau;
aixis que l'hauran guanyada, — valga-m Déu val.
— Per ont heu entrat vós ara, — comte l' Arnau?
Per ont heu entrat vós ara, — valga-m Déu val?
— Per la finestra enreixada, — muller lleial;
per la finestra enreixada, — viudeta igual.
— Ai, que me l'haureu cremada, — comte l'Arnau;
ai, que me l'haureu cremada, — valga-m Déu val.
— Ni tant sols us l'he tocada, — muller lleial;
ni tant sols us l'he tocada, — viudeta igual.
— Què es això que us surt del cap, — comte l'Arnau?
Què es això que us surt del cap, — valga-m Déu val?
— Males coses que he pensades, — muller lleial;
males coses que he pensades, — viudeta igual.
— Què es això que us ix pels ulls, — comte l'Arnau?
Què es això que us ix pels ulls, — valga-m Déu val?
— Són les males llambregades, — muller lleial;
són les males llambregades, — viudeta igual.
— Què es això que us ix pels nassos, — comte l'Arnau?
Què es això que us ix pels nassos, — valga-m Déu val?
— Són les coses que he olorades, — muller lleial;
són les coses que he olorades, — viudeta igual.
— Què es això que us ix per la boca, — comte l'Arnau?
Què es això que us ix per la boca, — valga-m Déu val?