Pàgina:Enllà (1906).djvu/37

— Són les males paraulades, — muller lleial;
són les males paraulades, — viudeta igual.
— Què vos ix per les orelles, —comte l'Arnau?
Què vos ix per les orelles, — valga-m Déu val?
— Males coses que he escoltades, — muller lleial;
males coses que he escoltades, — viudeta igual.
— Què es això que us ix pels braços, — comte l'Arnau?
Què es això que us ix pels braços, — valga-m Déu val?
— Són les males abraçades, — muller lleial;
són les males abraçades, — viudeta igual.
— Què es lo que us ix per les mans, — comte l'Arnau?
Què es lo que us ix per les mans, — valga-m Déu val?
—Males coses que he tocades, — muller lleial;
males coses que he tocades, — viudeta igual.
— Què es això que us ix pels peus, — comte l'Arnau?
Què es això que us ix pels peus, — valga-m Déu val?
— Els mals passos que donava, — muller lleial;
els mals passos que donava, — viudeta igual.
— Què es aquest soroll que sento, — comte l'Arnau?
Què es aquest soroll que sento, — que m dóna espant?
—Es el cavall que m'espera, — muller lleial;
es el cavall que m'espera, — viudeta igual.
— Baixeu-i grana i civada, — comte l'Arnau;
baixeu-li grana i civada, — valga-m Déu val.
—No menja gra ni civada, — muller lleial,
sinó ànimes damnades, — si n'hi donau.
—Aon vos han donat posada, — comte l'Arnau?
Aon vos han donat posada, — valga-m Déu val?