Aquesta pàgina ha estat validada.
IV
— Falaguera com ans era,
aixís se m'ha presentat;
tant formosa, tant carnosa,
al coll se m'ha repenjat;
tant vibranta, tant pesanta,
a la terra m'ha fermat;
i amb un aire de complanta
d'aquest modo m'ha parlat:
— Mostra-m el cel en la terra.
Recorda-t que m'ho has dit.
Duc l'infant en les entranyes
i encara no l'he parit,
perquè espero que tu m digues
si soc viva o si soc morta...
Jo vui la vida més forta.
Recorda-t d'aquella nit.
— Men recordo, men recordo:
tu m volies pujâ al cel.