— El nostre cel es la terra:
en la terra tinc l'arrel.
Més tu mostra-m el cel d'ella:
mira que m'ho has promès.
Me daleixo per fruir-lo.
El cel de la terra, ont es?
Els teus braços i els teus passos
han de dar-me l goig que m deus.
Au! Arnau, marxa, camina,
duu-me enllà pels camins teus.
— Mos camins, al cap d'avall,
se m'han tornat tenebrosos
i he perdut aquell dalit
dels meus dies lluminosos.
Es cert que he anat massa sol,
ensoperbit dels meus passos,
i que a dintre dels meus braços
mai ningú ha trobat consol.
I quan m'he cansat de mi
i he demanat companyia,
sols he sentit udolar
la llopada que m seguia.
Pàgina:Enllà (1906).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat validada.
