Pàgina:Enllà (1906).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

          I he tingut horror de mi
          i horror de la solitut,
          i horror de veure i sentî,
          i horror de la quietut.
          I la llopada, udolant,
          jo no sé què m demanava
          que, quan ha sentit mon plant,
          udolant se dispersava.
          ¿Què m demanava udolant
          la llopada nit i dia?
          — Volia un amor triomfant,
          que es també l que jo voldria.

— Un amor triomfant, un amor triomfant...
Què vols dî, Adalaisa?
— Ai, pobra de mi, que ara no m'entén
i m'ha perdut l'ànima.
— Un amor triomfant, un amor triomfant...
Bella es la musica.