Més si aquest esser fos descompartit
i mos sentits restessin corporals,
jo més m'estimaria abandonâ-ls,
pera esser, com tu, sols un esprit.
No ara, que tot canta en mes entranyes
i que tinc muller propria i que tinc fills,
i que en el cim de les pairals montanyes
hi ha un crit de renaixença entre perills.
De l'amor i la lluita es la meva hora
i em calen braços per aimâ i lluitâ.
Tot lo que tinc m'ho vull, i pit i fòra...
Més, què sé jo lo que voldré demà?
ADALAISA
Ditxós de tu, que pots volê am veu viva
i que ets a temps a pendre i a deixar,
i tens a casa la muller captiva
que t dóna fills i filles a estimar.
Però, digues com fou que la trobares
i aon florí l'amor i aon granà;
diga-m de com les dònes tornen mares
en aquest món on mai haig de tornar.
Pàgina:Enllà (1906).djvu/54
Aquesta pàgina ha estat validada.
