Pàgina:Enllà (1906).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


EL POETA

En una vall del Pireneu molt alta
un estiu la vegí per primer cop;
no la vegí sinó després molt veure-la,
perquè té la bellesa molt recòndita,
com la viola que embalsama ls boscos.
Més ara jo l'he feta rosa vera
del meu jardí, i a més ha estat fruitosa:
perquè Déu benehia ses entranyes
moltes voltes, i alguna doblement.
I els fruits ja no li caben a la falda,
i roden pel trespol, i son formosos.

Com són acostumats al bés mos llavis
i els ulls a mirâ avall cap els petits,
i a doblegar-se l cos pera estimar-los
més d'aprop, i aixecar-los en mos braços
cap al cel, prò tenint-los ben fermats!
Cada bés en cad'un té l seu gust propri:
mai he besat a dos d'igual manera,