Aquesta pàgina ha estat validada.
però a tots dolçament, perquè són docils
a l'esguard maternal que a sobre ls vola
ab aquell seu imperi ferm i suau.
Ella mels agombola tot el dia
i mels vetlla de nit, fins adormida,
oh sòn de mare, que vigiles més
que tot altre vetllar!... Més, de què plores,
Adalaisa, que t sento dins la fosca?
ADALAISA
Ah! Tingués jo ls ulls oberts a llum del dia,
d'altre crit, d'altre modo ploraria.
El xiscle esgarrifós de la partera,
com de bestia ferida, em fóra grat;
i el fill que duc per vies tant extranyes,
sortiria ensagnat de mes entranyes,
i jo riuria ab riure com d'orat.
¿Què m faria l dolor, ni què l desfici,
ni tot el temps passat de sacrifici,
ni les congoixes, ni l perill de mort,
si de la vida me trobés com centre,
