Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/12

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
15
Proleg

tenia 22 anys, i en un quart d'hora de veure-la se n'enamorà pera sempre més: vegé en ella l'encarnació de la poesia. En la dòna estimà l'idea de l'amor. «La dòna es un misteri suau, no del tot tancat, sinó velat solament. Es sols l'intelecte l que ns fa veure les dònes i l'amor com coses diferentes. El misteriós atractiu de la verge no es altra cosa que l pressentiment de la maternitat, la sospita del món futur que dorm en ella i que d'ella ha de brollar. Ella es l'imatge més veritable de l'esdevenir.»
 Al cap de poc temps d'haver-s'hi promès, la Sofia s'emmalaltí. L'angoixa den Frederic fou terrible. «No es amor lo que sento per la Sofia,—diu,—es religió.» El 19 de Març de 1797 la Sofia morí, i en Novalis semblà que anava a morir també; i de fet començà a matar-se, no am punyal ni verí, perquè tot lo brutal i violent repugnava al seu esperit: el seu cor començà a matar-lo. Però la mateix temps anà creixent la seva fè en la immortalitat personal de l'ànima, i per això aimava la mort que l'havia de reunir am l'aimada. Am tot, reprengué la seva tasca creadora: «Haig de viure encara per l'amor d'ella. Tot lo que jo faré arrencarà del seu record.»
 En Desembre de 1797 sen va a Freiberg (Saxonia) pera estudiar ciencies naturals en l'Academia de Mines. Allí escrigué Els deixebles a Sais. Féu coneixença am l'inspector general de mines Charpentier, i l'hermosa filla d'aquest, Julia, s'enamorà del poeta, que acabà