Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/13

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
Maragall

per correspondre-li. «Sembla que la terra vol retenir-me encara llargament», diu. Se decideix a preparar-se un benestar casolà i se promet am la Julia.
 A l'estiu de l'any 1799 retorna a Weissenfels amb el carrec d'assessor de les salines de l'Estat; va tot sovint a Jena, que es allí a la vora; se torna a trobar amb els seus amics Schlegel i altres, i fa noves amistats; i quan està a punt de pujar de titol, té un atac d'hemoptisi, en la tardor del 1800. A sobre li ve la nova de que un germà seu de 14 anys ha mort ofegat, i això li produeix un nou vomit de sang més fort. Ab l'ilusió de curar, encara torna a la casa pairal, a Weissenfels. El seu més ferm consol es la religió. Desde l 19 de Març de 1801 (aniversari de la mort de Sofia) va perdent per moments. Acuden els seus amics de Jena i conversa amb ells serenament. El dia 25, a les sis del matí, demana uns llibres pera consultar; després esmorza i conversa alegrament fins a les vuit; a les nou demana a un germà seu que toqui l piano, i escoltant-lo s'adorm. Schlegel entra a la cambra al cap d'una estona i veu que dorm tranquilament; i el sòn li dura fins a les dotze, en que mor dolçament, sense fer cap moviment ni extremitut i conservant la fesomia la suau expressió acostumada en vida.
 Fou enterrat en el cementiri de Weissenfels, i en 1872 se li alçà allí un monument.
 «Era un minyó alt,—diu en Tieck,—es-