Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/14

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
17
Proleg

velt i de nobles proporcions. El cabell negre i llustrós li queia en rulls fins a les espatlles. Tenia l'ull negre i brillant, i el rostre, i sobre tot el front, com transparent. Les mans i els peus eren massa grossos i sense la finor de lo demés. L'expressió de la cara era sempre de serenitat i benevolença. El contorn i la expressió d'ella l'assemblaven al Sant Joan Evangelista de la gran taula d'Albert Durer que s pot veure a Nuremberg i a Munich. Parlava am veu sonora i gran animació; tenia grandesa en el gest, i no s cansava mai. Tampoc sabia lo que era enuig, i fins en la companyia més pesada i mediocre sabia trobar-hi alguna persona de qui apendre quelcom, per petita cosa que fos. Per tot era estimat, i el seu art en el tracte de la gent era tal que no feia sentir la seva superioritat a ningú, per poca cosa que fos. I encara que li plavia revelar la gran altesa del seu esperit, com per exemple quan s'inflamava parlant de lo sobrenatural, era per lo demés alegre i enjogaçat com un nin i se donava am gust i desembraç a les petites diversions de la societat on se trobés. Tenia una altesa discreta i sense vanitat, i sense afectació ni hipocresia; era lo que sen diu tot un home, la més pura i amable encarnació d'un noble esperit immortal.»
 Aquest home, que morí a 29 anys, ens deixà:
 Els cants espirituals, compostos en els ultims anys de la seva vida baix l'impressió dels