Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/16

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
19
Proleg

 En l'intent den Novalis, la seva obra capital havia d'esser l'Enric d'Ofterdingen, novela que deixà inacabada (sols n'escrigué la primera part i algun capitol i el plan de la segona), i en ella volia posar tota la seva visió de la vida, la vida tota vista al travers de la poesia. S'hi coneix la influencia de l'obra Sternbald, del seu amic Tieck. L'idea la tingué en Novalis en la primavera de 1799, quan sentí contar per primera vegada la llegenda d'Ofterdingen. La poesia de l'Edat Mitjana, sobre tot del temps aquell den Frederic II, impressionà vivament al poeta; i prenent aquell assumpte sembla que volgué fer l'antitesi del Guillem Meister den Gœthe. D'aquesta obra diu en Novalis: «Els anys d'aprenentatge de Guillem Meister se pot dir que són una obra ben prosaica i ben moderna. En ella lo romantic, la poesia de la Natura, lo meravellós, tot sen va a rodar. No més tracta de les més ordinaries coses humanes: la natura i el misticisme hi són del tot oblidats. Es una historia casolana, burgesa, idealisada: en ella lo meravellós, lo poetic, es considerat com cosa de pura fantasia. L'esperit del llibre es un ateisme artistic. Es una mena de Candide contra la poesia.»
 En contraposició a tot això volgué en Novalis presentar la poesia de la Natura i del Misteri en aquesta obra d'art universal, en aquesta novela que volia que fos una «Apoteosis de la Poesia», fent-ne heroe al poeta