Enric d'Ofterdingen. La primera part es el poeta que s forma; la segona, el poeta que s manifesta. I encara que l'obra restà, com hem dit, incompleta, s'hi veu ja l'esperit de plenitut artística. Cert que la seva composició no es del gust modern, però l llenguatge es encisador per la bella puresa. En Dilthey diu que el torç d'Ofterdingen es lo més bell que en Novalis hagi fet, i afegeix, parlant de l'estil en que està escrit: «Una encantadora melodia del llenguatge envolca l pregon sentit de una ànima exquisida devotament consagrada a lo més gran de la vida.»
Aquest bell sentit de l'obra es lo unic que en una traducció pot tractar-se de transmetre; i encara Déu ajut que un puga aconseguir-ho en lo menester al menys. Però l'obra es tant flairosa, que no més de tocar-la, encara que hagi sigut am poca traça, bona aroma me haurà deixat als dits. I es tot lo que ofereix al lector català
