Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/24

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
28
Novalis

çaven, confonent-se també les unes am les altres i tornant-se al seu entorn coses visibles, i cada onada d'aquell delitós element anava a arrimar-se an ell com un pit amorós: el liquid semblava com un desfet d'encisadores donzelles que prenien cos de moment pel jovenet.
 Ubriagat de delicia, però adonant-se ben bé de cada impressió, nedava suaument seguint la corrent que de la pica del brollador s'enfonsava sota les roques. Una mena de dolç adormiment el prengué que l feia somniar en coses inefables, i del que s desvetllà a una altra claror. Va trobar-se en un herbei suau a la vora d'una font que brollava cap enlaire i semblava perdre-s'hi. No gaire lluny s'alçaven unes penyes d'un blau fosc am venes de tots colors; la llum del dia que l circondava era més clara i suau de lo usat; el cel, color violeta, i del tot pur. Però lo que més poderosament atreia l jovenet era una flor alta i d'un blau lluminós que hi havia al peu de la font, i les seves fulles amples i brillants tocaven a l'aigua. Entorn d'ella hi havia altres innombrables flors de tots colors i que l llur olor exquisit omplia ls aires. Ell no veia altra cosa que la flor blava, i la contemplà llargament amb indefinible tendresa. A l'ultim volgué acostar-s'hi, quan ella de sobte començà a moure-s i a trasmudar-se: les fulles tornaven més brillants i es plegaven a la tija, que anava creixent, i la flor se decantava envers ell; i en un gran biaix de la corola blava nedava una cara molt bonica. La delitosa admiració del jovenet creixia davant d'aquella trasmudació tant extranya, quan fou desvetllat de cop per la veu de la seva mare, i es trobà en la cambra paterna, daurada ja pel sol del matí. El seu encís era massa gran pera que