Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/28

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
32
Novalis

afectat molt de bon principi, i sols l'ilusió d'anar a l'extranger m'havia detingut en el desig de fer-te meva. Aquella ilusió de curiositat, quan vaig tenir el somni, ja l'havia prou satisfeta, i per això traspuà tant facilment l'antiga inclinació envers tu.
 —Conteu-nos-lo, doncs, aquest somni tant extrany,—digué l noi.
 —Una nit—començà l pare—havia sortit a corre per Roma. El cel era serè i els vells murs i les pilastres se veien revestits per la llum esblaimada i misteriosa del clar de lluna. Els meus companys anaven darrera de noies, però a mi l'anyorament i l'amor m'empenyien al camp lliure. Al cap d'una estona vaig tenir set i vaig entrar a la primera casa de bon aspecte que vaig trobar, pera demanar un got de llet o de vi. Sortí un home vell que ben segur va sospitar de mi. Vaig dir-li lo que volia; i així que va saber que jo era foraster i alemany, desseguida m féu entrar a l'estada molt amigablement i em portà una ampolla de vi. Me féu seure i em preguntà de quin ofici feia. L'estada era plena de llibres i d'antiguitats. Varem tenir conversa llarga i tirada: me va contar moltes coses dels temps antics, de pintors, esculptors i poetes. Mai n'havia sentit parlar tant d'això. Me semblava com si de la terra me n'hagués pujat a un altre món. M'ensenyà pedres segellades i altres treballs artistics; després me llegí bells versos donant-hi molt sentit, i aixís el temps me passava volant. Ara mateix se m'alegra encara l cor recordant-me de la munió d'idees i sentiments meravellosos que passaren dins meu aquella nit. Aquell home vivia en els temps pagans com a casa seva, i s'endinsava en aquell