trobar entre-mig de bellissimes figures humanes, i epoques innombrables voleiaven davant dels meus ulls en multiplicades transformacions. Els meus llavis se movien amb una gran llibertat i tot lo que deia sonava com una musica. Desseguida tot tornà més fosc, més estret, més com d'ordinari; i vaig veure a la teva mare davant meu, mirant-me amablement i com si sen donés vergonya: portava un infant resplendent als braços i mel presentava. Tot plegat sel vegé créixer, i com més creixia més resplendia, fins que a l'ultim li sortiren ales d'una blancor enlluernadora, alçà l vol damunt nostre, i, prenent-nos a tots dos en els seus braços, sens emportà volant tant amunt que la terra s veia no més com un plat d'or finissimament cisellat. Després no més me recordo que sem tornaven a presentar aquella flor, la montanya i el vell; però m vaig despertar tot seguit, sentint-me enamorat en gran manera. Vaig pendre comiat del meu hoste tant hospitalari, que m pregà que l visités sovint; així li vaig prometre, i ho hauria cumplert si no me n'hagués anat de Roma tant aviat, marxant corrent cap a Ausgburg.
Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat revisada.
35
Enric d'Ofterdingen
