Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL II
S

ant Joan era passat.Ja feia temps que la mare de l'Enric volia anar a Ausgburg a casa dels seus pares i dur el noi a l'avi, que encara no coneixia l seu nét tant estimat. Uns bons amics de l'Ofterdingen, que eren marxants, havien d'anar a viatjar per negocis, i la mare pensà d'aprofitar aquesta ocasió, tant més que feia algun temps que trobava que l'Enric estava més capficat i silenciós que de costum. Li semblava trist o pot-ser malalt, i que un viatge llarg, el veure cares noves i altres terres, i «qui sab?,—pensava ella sense dir-ho,—pot-ser la boniquesa d'alguna noia del mateix país d'ella, li treurien el malhumor i tornaria a esser aquell xicot expansiu i alegre que sempre havia sigut». El pare també trobà que era bon plan, i l'Enric estigué content per demés de poder anar a unes terres que, per lo que n'havia sentit dir a sa mare i a altra gent que hi havien estat, se li afiguraven un paradís, i que moltes vegades havia tingut l'ilusió d'anar-hi.