Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/34

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
38
Novalis

bla que un ull nou i més alt s'hi obre al damunt, una savia distribució semblant se troba en totes les coses d'aquells temps; mentres que de llavores ençà, en els nostres, més ben acomodats, una llum igual de mig-dia hi domina, tot donant-nos-en l'espectacle uniforme i insignificant. De tota transició, com de tota interinitat, sembla voler brollar una força més alta, espiritual; i així com en el món que vivim les encontrades més riques per fòra i per dintre terra solen trobar-se entre les ferestegues i altes montanyes inhospitalaries i les planuries immenses, així mateix entre ls temps ferrenys de la barbarie i les epoques riques en arts, ciencies i benestar, s'hi troba una època romantica plena de sentit, que sota una senzilla vestidura amaga una bella forma. ¿A qui no li plau anar pel món allà entre dos llustres, quan la llum i la nit se topen i se trenquen en mil ombres i colors? Així mateix ens plaurà a nosaltres entrar en els anys que l'Enric vivia llavores, quan amb el cor ple anava a l'encontre de l'esdevenir.
 Prengué comiat dels seus companys i del seu mestre, el capellà del palau, vell i savi, que coneixia les grans disposicions del noi i que li donà comiat tot enternit, encomanant-lo a Déu amb al pensament. La comtessa era padrina de l'Enric, que anava sovint a veure-la a Wartburg; també anà a pendre comiat d'ella, que li donà bons consells i una cadena d'or pera l coll, molt afablement.
 L'Enric se n'anà tot entristit del seu pare i del seu poble. Llavores sabé lo que era una separació. Quan abans pensava en el viatge, no s'ho havia afigurat lo que sentia en aquell moment en que estava a punt d'arrencar-se de lo