Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
40
Novalis

Els seus companys de camí, que de primer també anaven silenciosos com ell, començaren llavors justament a revenir-se i a entretenir el temps am tota mena d'enraonaments i converses.
 La mare de l'Enric cregué del cas treure l seu fill de l'ensomni ont el veia ficat, i començà a contar-li coses del país d'ella, de la casa del seu pare i de la vida alegra de Suabia. Els dos marxants refermaven tot lo que ella deia, alabaven la franca hospitalitat del vell Schwaning i no s cansaven d'aponderar la boniquesa de les compatricies de la seva companya de viatge.
 —Feu molt bé—li deien—de portar-hi l vostre fill. Els costums de la vostra terra són més suaus i agradables. La gent saben conduir bé lo que es util sense menysprear els plaers. Cadascú procura satisfer-se de lo que li cal de una manera sociable i animada. L'home de negocis es ben acullit allí, s'hi troba bé. Les arts i oficis hi creixen i s'hi dignifiquen, i el que treballa troba l treball lleuger pel benestar que li procura; i encara que l seu quefer sia pesat i sempre lo mateix, un hom pot estar segur de tocar-ne l resultat i esser-ne ben pagat pels guanys. Els diners, l'activitat i el producte del treball se fan créixer uns amb altres, roden depressa i treuen florida en les viles i per tot el país. I tant com s'aprofita l dia am la taleia del guany, tant més un sen deslliura al vespre, donant-se del tot al goig ardent de les belles arts i de la vida de societat. La mateixa inclinació a comprar i vendre, cambiant coses, s'aplica allavores a les recreacions lliures en que s manifesta la noblesa de les forces i el fondo sentit educatiu. En lloc se senten cantadors que facin tant bo de sentir, ni s troben tant bons pintors, ni en