Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/51

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
Enric d'Ofterdingen

cesa va adonar-se de les coses extraordinaries que ornaven l'estada, del bon ordre i polidesa de tot, i d'un cert aire de santuari que l lloc tenia; i li augmentà l'efecte lo senzillament vestit que anava aquell vell tant venerable i la discreta compostura del jove. El vell prengué desseguida a la princesa per una dama de la cort, que prou se coneixia en la seva rica vestidura i en l'aire de noblesa que tenia.
 Mentre l fill havia sortit, ella l'interrogà d'alguna de les coses que més havia notat en la casa, entre elles alguns quadros vells que hi havia al costat d'ont ella seia; i el vell, de molt bona gana, els hi féu conèixer amb explicació molt atraienta.
 El jove tornà aviat amb un gerro ple de llet munyida de fresc i li presentà amb un gest franc i ensems ple de respecte. Després d'enraonar una estona amb ells molt agradosament, els donà grans mercès amablement per l'amigable hospitalitat, i tota ruborosa demanà llicencia al vell pera tornar a veure-ls i poder fruir de la llur instructiva conversa sobre tantes coses admirables; i, pujant a cavall, s'entornà sense haver dit qui era, ja que comprengué que ni l pare ni l fill la coneixien. Perquè encara que la capital era tant a la vora, el pare i el fill, enfondats en els seus estudis, havien evitat sempre l traut de la gent, i al noi mai li havia vingut a plaer assistir a les festes de la cort: no se separava del seu pare sinó una hora al dia pera anar pel bosc cercant insectes i plantes i investigant els misteris de l'esperit silenciós de la natura en l'expansió exterior de sa bellesa.
 L'encontre tant senzill d'aquell dia havia fet son pes tant en el vell, com en la princesa, com