Pàgina:Enric d'Ofterdingen (1907).djvu/80

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
84
Novalis

haver-hi amagat dins de les montanyes, l'aigua de les fonts d'on venia, i on se podrien trobar l'or, l'argent i les pedres precioses, que tenien pera ls homes una atracció tant irresistible; que en l'iglesia d'un convent s'havia fixat moltes vegades en com lluíen les joies de les imatges i reliquies, i que tot el seu desig era que poguessin parlar pera que li descobrissin el seu origen misteriós; que ja de tant en tant sentia dir que venien de molt llunyes terres, però ell sempre havia pensat que per què semblants tresors no havien de poder-se trobar també en els nostres paísos; que no en va les montanyes eren tant amples i tant altes i ben macises, i que fins li semblava que alguna vegada ell mateix hi havia trobat pedres que brillaven. S'havia afanyat a enfilar-se per les roques i a ficar-se per les cavernes i havia experimentat una mena de goig que no s pot dir al veure-s dintre les espaioses coves i sota les altes voltes fetes pels sigles. A l'ultim una vegada trobà un viatger que li va dir que havia de fer-se minaire, i que llavores podria satisfer ben bé la seva curiositat. A Bohemia hi havia mines. No més calia caminar dèu o dotze jornades riu avall pera arribar a Eula, i un cop allí dir que volia fer-se minaire. No s'ho va fer dir pas dues vegades: al sentdemà s posà en camí. Després d'unes marxes molt pesades anà tirant per avall fins que va arribar a Eula.
 —No puc pas dir-vos—contava l'home—quina alegria fou la meva quan desde dalt d'un turó vaig veure unes piles de pedres entremig de la verdor de les mates i de barraques de fusta que hi havia a baix a la vall, sota una granfumera que sen pujava bosc amunt. El llunyà soroll que s'hi sentia augmentava la meva deria,