L cap d'uns quants dies més de viatge arribaren a un poblet que estava al peu d'uns turons molt drets i tallats per gorges fondes. Altrament l'encontrada era fertil i agradosa, encara que les altures se veien pelades, tristes, com si fossin mortes. L'hostal era nèt i els hostalers servicials. Dins de l'entrada de l'hostal hi havia molta gent, viatjants i altres que feien beguda parlant de tota mena de coses. Els nostres viatgers s'hi barrejaren prenent part en les converses; però a qui s'estava més atent era a un home vell, de trajos forasters, assegut davant d'una taula, que responia amablement a les preguntes que li feien. Venia de l'extranger, havia corregut l'encontrada desde bon matí i parlava de lo que hi havia vist i de coses del seu ofici. La gent deia que era un d'aquells que cerquen tresors; i encara que parlava molt modestament dels seus coneixements i de lo que podia treure-n, lo que deia semblava a tots molt nou i extrany.
Deia que era nat a Bohemia i que de jove ja havia sigut molt curiós de saber lo que devia
